La Barcelona insostenible

Barcelona es presenta darrerament com una ciutat sostenible o ,com a mínim, aquesta és la insígnia que trobem a moltes campanyes de l'Ajuntament; i a cap ciutadà se li escaparia que, tot i no ser-ho, sembla que per la propaganda que se'n fa, avancem vers aquest objectiu. Així, no falten les estadístiques que ens demostren que milloren en qualitat i quantitat, les zones verdes, els espais naturals i platges, l'aire que respirem o els nivells de soroll. Ningú posa en dubte que d'això depengui la qualitat ambiental de Barcelona. Però, és avui Barcelona una ciutat més sostenible? Estan les polítiques públiques encaminades en aquesta direcció?

Panoràmica de les obres a la Rambla del Raval

Dir que un territori amb una densitat de població de 30 persones per hectàrea i , a més, amb el consum material i energètic que tenim, pot ser ecològicament sostenible és una tonteria de primera magnitud.

Les campanyes municipals dels darrers anys a Barcelona fan gran propaganda de com millora la qualitat ambiental de la ciutat; fàcilment trobarem les dades a la web de l'ajuntament de Barcelona de l'increment de la superfície d'espais verds, del nombre d'arbres i jardineres, dels kilòmetres de platges sanejades, la qualitat de les aigües, la qualitat de l'aire o el nivell de contaminació acústica. Fins i tot, els valors culturals semblen haver incrementat amb la renovació de diversos barris del vell centre urbà.

Aquesta renovació i millora dels valors ambientals i culturals del casc antic de la ciutat no ha estat pas exempta de controvèrsia; conflictes com els del Pla Especial de Reforma Interior (PERI) del Raval i el de Ciutat Vella (Forat de la Vergonya), que no ha complert amb els criteris de barri ecològic, sota els quals l?Ajuntament havia aconseguit una partida pressupostària dels Fons de Cohesió de la Unió Europea per a la seva execució i que ha implicat l?enderrocament de molts edificis d?interès històric.

Barcelona exporta en el temps i en l'espai molts conflictes ambientals i socials que genera, tant en la producció, transport i consum dels recursos que importa, com en l'emissió, transport, tractament i abocament dels residus que genera. Barcelona no és sostenible, no té en compte cap dels principis que implica aquest concepte; genera impactes irreversibles, degrada recursos renovables i crea desigualtat intrageneracional i intergeneracional, sense aplicar el principi de precaució. La ciutat és mes rica, i aleshores diminueixen els conflictes ambientals interns i augmenten els conflictes generats per la ciutat en altres escales geogràfiques i temporals.